|
 |
|
 |
|
|
|
|
|
| tornar a l'index d'articles |
|
| "Josep Vallverdú, premi estatal de literatura infantil" |
|
autor: |
ALOY, Josep Maria |
|
data: |
04.12.1983 |
|
Publicat a: |
Regió-7 |
|
(Article publicat al diari REGIÓ-7 el 4 de desembre de 1983 amb el títol: J. Vallverdú, premi estatal de literatura infantil).
L’escriptor Josep Vallverdú ha estat notícia permanent durant aquests dos últims mesos. El 16 d’octubre, amb motiu de les Festes Fabra, un grup d’entitats i un grapat de joves escolars li retien un homenatge a Lleida. I, per altra part, ara acaba de guanyar el “Premio Nacional de Literatura Infantil” per la seva obra Saberut i Cua-verd. Aquest premi, dotat amb sis-centes mil pessetes, és el millor guardó que ofereix el Ministerio de Cultura, anualment a un llibre infantil.
Josep Vallverdú, conegut sobretot per la seva tasca de creació d’obres literàries destinades als nois i noies, va començar a escriure cap als anys seixanta, quan escriure en català era cosa d’un grup més aviat “d’eixelebrats i ceballuts”. Ara, just quan acaba de complir els seixanta anys, el senyor Vallverdú gaudeix d’un reguitzell impressionant de premis. És l’hora de recollir el fruit sembrat curosament i amb tossuderia. És el premi a la fidelitat. La consagració definitiva de l’escriptor, no sols a la seva terra, sinó a tot l’Estat. Seria just, ara, “seleccionar-lo” com a candidat al Premi Internacional H.C. Andersen –que ve a ser el Nobel de literatura infantil. Seria més que just i ho reclamem.
Saberut i Cua-verd és la història d’una tendra amistat. Un diàleg entre un colom jove, vanitós i presumit i un llangardaix vell i pacífic. Tan bon punt “es fan amics” inicien un seguit de converses on sortiran a lluir temes ben diversos referents a la vida dels homes. Les dues bestioles “passen revista” a aquests éssers una mica ganàpies i sovint estrambòtics que tan aviat es discuteixen i fan la “guerra entre germans”, com són capaços de ser comprensius i agraïts. La intencionalitat de l’autor és clara i força contundent: fer una anàlisi, més o menys crítica, de l’home, amb els seus defectes i virtuts. L’amistat, el refús dels diners, la supèrbia, la mentida, la destrucció de la natura... són tractats amb la gràcia habitual de l’autor: ironia, finesa i humor. Una lliçó molt oportuna per als temps que vivim. Una història agradable i emotiva, capaç de delectar no sols la mainada.
|
|
| tornar a l'index d'articles |
|
|
 |
|
